Quan una família truca a un servei d'atenció domiciliària, sovint busca una cosa molt concreta: tranquil·litat. Saber que la persona que estimen estarà ben cuidada, amb continuïtat, amb professionalitat i amb humanitat.
Però darrere d’aquesta tranquil·litat hi ha un repte que no sempre es veu: les persones que cuiden.
Un sector imprescindible… i cada vegada més complex
El món laboral està canviant, i el sector de les cures també. Cada cop costa més trobar professionals que vulguin dedicar-se a l'atenció a persones en situació de dependència, i encara més aconseguir que s’hi quedin.
No és només una qüestió de vocació. Hi entren en joc molts factors: condicions laborals, estabilitat, reconeixement, conciliació, sentit de la feina… I entendre tot això és clau si volem garantir serveis de qualitat a llarg termini.
Escoltar per entendre (i millorar)
Fa unes setmanes, des del SAD Privat de Suara, la direcció del servei i una professional d'atenció directa, la LLuïsa, vam visitar una classe del grau mitjà d'Atenció a Persones en Situació de Dependència al Jesuïtes Sarrià – Sant Ignasi.
Més enllà d’explicar qui som o què fem, l’objectiu era un altre: escoltar. Saber què motiva les futures professionals, què els genera dubtes, què esperen del sector i què necessiten per imaginar-s’hi un futur laboral.
Aquestes trobades no són només una via per generar col·laboracions, pràctiques o borses de treball. Són, sobretot, una manera d’entendre millor com està evolucionant el sector i què podem fer, com a servei, per millorar la captació i, sobretot, la retenció del talent.
La realitat del SAD privat, tal com és
En aquestes converses també compartim la realitat del sector, sense maquillatge.
La millora dels convenis laborals és una gran notícia i un pas necessari, però també comporta un repte important de sostenibilitat econòmica. Les empreses hem d’assumir més costos i això, sovint, implica haver d’actualitzar preus.
I aquí apareix una tensió difícil: quan els preus pugen, hi ha famílies que no poden assumir el servei. El resultat és paradoxal: hi ha més necessitat de cures, però menys persones poden accedir-hi.
Explicar aquesta complexitat és part de la responsabilitat del sector.
Tecnologia com a aliada, no com a substituta
Un altre dels temes que genera més preguntes és l'ús de la tecnologia en les cures. Des de Suara apostem per eines digitals que ajudin a organitzar millor els serveis, millorar la comunicació i donar suport a les professionals, sense substituir la seva tasca.
La tecnologia ha de sumar, no deshumanitzar. I escoltar com ho viuen les futures professionals ens ajuda a fer-ho amb criteri i sentit.
Vocació, necessitat i futur
Treballar en cures pot néixer de la vocació, de la necessitat o d'una combinació de totes dues. No hi ha una única resposta correcta. Però si volem un sector fort, cal crear condicions perquè les persones que hi entren vulguin quedar-s'hi.
Perquè al final, cuidar bé les persones que estimem només és possible si també cuidem les persones que cuiden.
