Informació per a la família

Cuidar un ésser estimat pot ser gratificant, però també suposa importants reptes.

Conèixer els possibles conflictes amb antelació permet preparar-se i gestionar cada situació amb calma i comprensió.

Donar suport amb seguretat

El procés d’acompanyament acostuma a ser gradual. A poc a poc aniràs reconeixent canvis, adaptant-te a noves necessitats i aprenent a oferir suport amb paciència i respecte. No es tracta de fer-ho tot perfecte, sinó d’avançar pas a pas, cuidant-te també a tu mateix o a tu mateixa.

En aquesta pàgina trobaràs eines clares i pràctiques per acompanyar la persona gran que estimes i afrontar la situació amb tranquil·litat i seguretat, sentint-te acompanyat o acompanyada en cada etapa.

Què pot fer la família?

Reconèixer que existeix una persona cuidadora principal (és la persona que assumeix la major part de les tasques i responsabilitats que implica la cura).
És bo que la persona cuidadora principal accepti compartir tasques i responsabilitats. Tot i que de vegades ens queixem de la quantitat de coses que s’han de fer, també sol passar que ens costa acceptar l’ajuda que ens ofereixen. És cert que, si una altra persona fa les tasques, no les farà igual que tu. Però això no vol dir que estiguin mal fetes. Tingues en compte que compartir la cura és bo tant per a tu com per a la persona dependent.
De la mateixa manera, és important que totes les persones que formen el nucli familiar reconeguin la tasca de la persona cuidadora i estiguin atentes a donar-li suport quan ho necessiti (i que no esperin que sigui la persona cuidadora principal qui demani ajuda…).

persona mayor recibiendo atencion a domicilio

Vols ajudar una persona cuidadora?

Si observes amb atenció, trobaràs moltes oportunitats per interessar-te, donar suport i oferir ajuda.

Davant del conflicte és important crear l’espai i el temps per dialogar i perquè cada persona expressi què li passa, què sent i què necessita.
En molts casos, la cura genera conseqüències econòmiques que afecten les relacions familiars. Cal parlar-ne obertament i buscar solucions.
Finalment, de vegades sorgeixen conflictes sobre la manera com s’ha de cuidar la persona. En aquestes ocasions és vital que tots els membres del nucli familiar expressin el que senten, ofereixin solucions i que les decisions importants es consensuïn entre tots.

Professionalitzar el servei

L’experiència demostra que professionalitzar el servei resulta beneficiós tant per a la persona atesa com per a la resta de la família.

Jo voldria contractar algú. Però crec que és millor que la cuidi jo

Cuidar algú no és una tasca fàcil; és cansat i pot arribar a ser molt frustrant. Professionalitzar el servei et treu càrrega de tasques i et dóna un respir quan ho necessites. Per exemple, sabem que moltes dones dediquen les seves vacances a cuidar d’altres persones. És una situació injusta que afecta la seva salut física i mental.
Contractar ajuda professional et permet tenir espai per continuar amb el teu projecte vital. Pots cuidar, però també és convenient que segueixis fent allò que és important per a tu: treballar, cuidar de les teves criatures, gaudir de la teva pròpia jubilació o qualsevol altra activitat que vulguis fer.
Però la raó principal és que professionalitzar el servei t’ajudarà a recuperar el vincle amb el teu familiar. Els professionals podem encarregar-nos de moltes tasques, però el que volen les persones grans és gaudir del temps amb la família sense sentir-se una càrrega.

Les persones milloren amb un servei professional?
Per descomptat que sí (i té fàcil explicació).

Els Serveis d’Atenció Domiciliària (SAD) són importants, no tant pel que et donen, sinó pel que no t’arrenquen.

Veuràs, les persones estem apegades a tot allò que forma les nostres rutines i dóna forma als nostres dies. Volem anar a comprar el pa a la botiga de sempre, prendre el cafè on ens coneixen, saludar la veïna, anar a la biblioteca del barri… I el SAD permet gaudir de tot això durant més temps.

Quan arribi el moment, no voldries el mateix per a tu?

Com és lògic, les persones preferim estar el màxim temps possible on hem viscut sempre, on tenim els nostres vincles amb la comunitat. Com que els serveis d’ajuda a domicili permeten que les persones estiguin en el seu entorn i siguin autònomes durant més temps, són essencials per assegurar el seu benestar emocional i augmentar la seva qualitat de vida.

Si comptar amb ajuda professional és tan beneficiós (fomenta l’autonomia de la persona dependent, li permet estar més temps a casa, millora la seva qualitat de vida…).

Per què tantes persones rebutgen el servei?

És evident que necessita ajuda.
Però no vol que vingui ningú.
Ja no sé què més puc fer.

Encara puc fer-ho sense ajuda
Amb el pas del temps, cada vegada ens resulta més difícil fer algunes tasques (rentar-nos, carregar pes, preparar-nos el menjar). Però, tot i que ens suposi més temps, esforç o fins i tot pugui ser perillós, preferim adaptar-nos abans que dependre d’una altra persona. No volem que ens vegin com algú que necessita ajuda (la nostra identitat està en joc).
No vull molestar (segur que ho has sentit moltes vegades…)
És cert: les persones grans i dependents no volen ser una càrrega per als seus familiars i amistats. Per això rebutgen l’ajuda.
No vull que algú desconegut entri a casa meva
Les persones som territorials i no ens agrada que entri algú desconegut a casa. Encara que sapiguem que és una persona professional i que netejar, cuidar-nos, etc. és la seva feina (i que probablement ens anirà bé), a ningú li agrada que algú “nou” entri al seu espai i vegi la seva intimitat.

Quan ha de demanar ajuda un cuidador no professional?

Preguntar no sol ser la millor estratègia, perquè en general a les persones ens costa reconèixer que necessitem ajuda (i, a més, no volem preocupar ningú).

Ja ho veus, quan un fill parla amb la seva mare, és probable que ella li contesti que tot va bé: ha anat a comprar, s’ha dutxat, demà anirà a passejar amb les seves amigues… Però el que no li explicarà és que potser preferiria rentar-se cada dia, però ara només ho fa un cop per setmana perquè li costa molt fer-ho tota sola.

O que cada vegada li resulta més difícil portar pes i que, com que és incapaç de carregar una ampolla d’oli i un quilo de fruita al mateix temps, ara ha de sortir a comprar gairebé cada dia i això li provoca cansament.

El meu pare era molt polit, però ara gairebé no es renta. No sé què passa

Quan és el moment d’intervenir?

Quan existeix perill per a la persona.
Per exemple: s’oblida de prendre la medicació, es despista i deixa el foc de la cuina encès, vestir-se li costa tant que pot caure o fer-se mal… El perill és l’indicador que cal actuar.

Quan veiem que a la persona li falta alguna cosa que per a ella era important.
Un cas típic és quan la persona que al llarg de tota la vida ha considerat una prioritat tenir la casa neta, ara té el seu espai desordenat o brut. O quan algú tenia el costum d’anar al mercat o a la biblioteca i ara ja no hi va. Potser dirà que ja no li ve de gust, però al final admetrà que el que passa és que li costa caminar o que se sent insegura anant sola pel carrer.

Com començar?

Després de més de 40 anys dedicats a l’atenció de persones grans i dependents, sabem que, tot i que al principi hi hagi persones que rebutgin el servei, si es comença a poc a poc (per exemple, 1 o 2 hores per setmana), aquestes hores poden marcar una gran diferència. Com que a tots ens agrada tenir la casa neta, aviat accepten rebre aquesta ajuda de manera regular.

Els equips de professionals d’aquest sector estan acostumats a gestionar les resistències inicials.

Es treballa amb respecte i professionalitat i, quan la persona veu que se la té en compte, que no s’envaeix la seva intimitat i que les tasques es fan exactament tal com ella vol, es guanya la seva confiança.

Un cop passat el període d’adaptació, la persona valora el servei i és habitual que es creï un vincle d’afecte amb la persona que ve a fer les tasques de neteja.

Aleshores, si cal, resulta fàcil introduir més hores de neteja o altres tasques que ara siguin necessàries: fer el menjar, acompanyar a una visita mèdica, ajudar en la higiene personal…

Cuidar suposa una despesa per a les famílies

D’una banda, quan assumeixes el paper de persona cuidadora, sovint et veus obligada a deixar de treballar fora de casa (i, per tant, deixes de generar ingressos).

D’altra banda, la cura genera despeses (descobrir quant costa una crossa o un seient per a la dutxa pot ser tota una sorpresa).

De vegades es planteja la necessitat de cobrir les despeses amb la venda de patrimoni o utilitzant els estalvis de la persona dependent o d’altres membres de la família… i això genera friccions.

Sovint, la situació financera de la família es converteix en una altra font d’estrès.

Per això és tan important demanar ajuda.

En molts casos, la Llei de la Dependència cobrirà part de les despeses. En altres, la comunitat prestarà serveis de manera gratuïta a través d’associacions de voluntariat. Altres vegades, tindrem accés a altres recursos públics (d’àmbit municipal o autonòmic…).

Perspectiva de futur

En un proceso de dependencia rara vez podemos predecir con exactitud qué pasará (o cuándo).

Pero, si lo deseas, estaremos a tu lado y podrás contar con nosotros.

«No sabem com serà el camí, però t’ajudarem a recórrer-lo i caminarem al teu costat, oferint-te l’ajuda que necessitis en cada moment.

Fa molt de temps ens vam adonar que això era el que realment necessitaven les famílies: una empresa capaç de donar resposta a totes les situacions que planteja un procés de dependència.

I això és exactament el que fem a Suara Cooperativa: acompanyar-vos i oferir-vos solucions en cada fase del procés».

Sílvia Moragas
Directora del Servei d’Atenció a Domicili de Suara

Preguntes freqüents per a cuidadors no professionals

Qui pot ser cuidador o cuidadora d’una persona dependent?

Qualsevol persona que assumeixi de manera continuada les tasques d’atenció, acompanyament i suport emocional d’una persona dependent. En molts casos, són familiars que no han rebut formació específica però que exerceixen un paper essencial.

Quines ajudes existeixen per a cuidadors de persones dependents?

Els cuidadors poden accedir a prestacions econòmiques, serveis de respir familiar, formació gratuïta i suport psicològic. La Llei de la Dependència preveu ajudes específiques per a cuidadors no professionals.

Com saber si necessito ajuda com a cuidadora?

Si sents esgotament físic o emocional, si has deixat de banda la teva vida personal o laboral, o si la cura comença a generar conflictes familiars, és moment de demanar suport. Professionalitzar el servei pot ajudar-te a recuperar el teu benestar i el teu vincle amb la persona atesa.

És compatible treballar i ser cuidadora d’una persona dependent?

Sí, però pot resultar molt exigent. Per això existeixen ajudes econòmiques i serveis públics que permeten conciliar la cura amb la vida laboral. És important informar-se i demanar suport quan sigui necessari.

Què passa si la persona dependent rebutja l’ajuda professional?

És habitual que al principi hi hagi resistència. Moltes persones grans no volen sentir-se una càrrega o temen perdre la seva intimitat. Començar amb poques hores setmanals i respectar el seu ritme pot facilitar l’adaptació.

Com afecta la cura a l’economia familiar?

Cuidar implica despeses directes (productes de suport, serveis, transport) i també indirectes (pèrdua d’ingressos si es deixa de treballar). És important parlar-ne en família i explorar les ajudes disponibles per a cuidadors de persones dependents.

Quins serveis existeixen per donar suport a cuidadors no professionals?

Formació, assessorament, grups de suport, serveis de respir i orientació personalitzada. A Catalunya, pots consultar amb els Serveis Socials o entitats com Suara Cooperativa.

Com puc començar a professionalitzar la cura?

Pots contactar amb serveis d’atenció domiciliària, sol·licitar una valoració de dependència i explorar opcions d’ajuda parcial. Professionalitzar no vol dir deixar de cuidar, sinó fer-ho amb més suport i qualitat de vida.

Coneix la comunitat Aliura!

El portal de referència per acompanyar a les persones grans i les seves famílies en totes les fases en tot el procés de dependència.

Uneix-te ja!

Et pot interessar

Els graus de dependència: què són, com es valoren i què implica cada grau.

L'envelliment de la població és una realitat creixent en moltes parts del món, i Espanya no és l'excepció...

Prestacions de la Llei de Dependència a Catalunya

La Llei de Dependència a Catalunya és una eina essencial dins del sistema de protecció social per a la cura...

Com tramitar la llei de la dependència

Primer: reconeixement del grau de dependència. La família o la persona interessada sol·licita el reconeixement de grau a ...

Els nostres serveis

Acompanyem cada etapa de la vida amb respecte i calidesa.

Acompanyem les persones grans i les seves famílies en cada etapa, oferint cures personalitzades, properes i de confiança. Ja sigui a casa o en un centre, a Suara cuidem amb respecte, calidesa i professionalitat.

Enfermera sonriendo mientras atiende a paciente

Servei d'atenció domicilària

Oferim un servei personalitzat d'atenció a domicili per a persones grans que volen continuar vivint a casa amb seguretat i benestar. El nostre equip professional acompanya les activitats diàries, la cura personal i la gestió de la llar, adaptant-se a les necessitats de cada persona i família.

Centres de dia i residències

Als centres de dia i residencials de Suara oferim una atenció integral i centrada en la persona, amb equips qualificats, activitats de qualitat i entorns pensats per cuidar, acompanyar i promoure el benestar i l'autonomia de les persones que atenem.

Casal TV

El Casal TV és un projecte innovador que consisteix en una programació diària d'activitats per a gent gran: en directe i per mitjà del televisor. Els ajuda a sentir-se actives i acompanyades, millorant-ne el benestar i reduint-ne la soledat.