El moment de traslladar una persona gran a una residència pot ser emocionalment complex tant per a ella com per a la família que l’acompanya.
Sovint s’hi barregen sentiments de pèrdua, inseguretat i por davant del desconegut. De fet, moltes famílies comparteixen aquesta sensació de culpa i preocupació, tal com expliquem a l’article Superar la culpa i la preocupació: el repte emocional d’ingressar un ésser estimat en una residència. No obstant això, amb una bona preparació i suport emocional, l’adaptació pot ser molt més suau i positiva. A continuació, oferim alguns consells clau per ajudar en aquest procés de transició.
En primer lloc, és fonamental que el futur resident participi activament en la decisió d’anar a una residència i per tant, implicar-la en el procés. Parlar-ne amb temps, escoltar els seus desitjos i inquietuds, i visitar junts diverses opcions pot ajudar-la a sentir-se més segura i respectada.
Molt relacionada amb el punt anterior, seria important poder fer una visita prèvia a la residència, fet que permetrà conèixer l’espai, el personal, les rutines i altres residents. Això ajuda a reduir l’ansietat i crea una primera connexió amb el nou entorn.
En segon lloc, tenint en compte l’espai individual del futur resident, és rellevant tenir cura de l’habitació i personalitzar-la. Poder portar objectes personals com fotografies, llibres o decoració que la persona tingui com a referència ajuda a fer que l’habitació esdevingui un espai propi i acollidor. Això pot ser molt reconfortant durant els primers dies.
En tercer lloc, i més enfocat en la família o entorn de la persona, la presència regular de familiars i amistats durant els primers mesos és clau (sempre tenint en compte el context social que envolta a la persona). Mantenir una rutina de visites ajuda a reforçar el sentiment de seguretat i a fer que la persona gran no se senti abandonada. També mantenir el màxim contacte possible amb la comunitat; seguir celebrant aniversaris o festes familiars, i recordar bons moments pot ajudar a mantenir la identitat i autoestima de la persona gran.
En quart lloc i dins el centre, les residències ofereixen activitats lúdiques, socials i terapèutiques. Moltes vegades es té la imatge equivocada que una residència és un espai tancat i trist, però la realitat pot ser molt diferent: són entorns que poden aportar noves oportunitats, relacions i qualitat de vida. Així ho expliquem a Desmitificar prejudicis: el costat positiu de viure en una residència. Animar la persona gran a participar-hi pot afavorir la creació de noves amistats i millorar el seu estat d’ànim i benestar general. També, una bona comunicació amb les persones professionals que tenen cura de la persona gran permet compartir informació important i detectar possibles dificultats d’adaptació. També ajuda a generar confiança mútua.
Finalment, cal tenir en compte que cada persona té el seu propi ritme d’adaptació. És normal que durant els primers dies o setmanes hi hagi moments de tristesa, desorientació o fins i tot rebuig. La paciència, l’empatia i l’escolta activa són essencials.
