Sovint se senten converses on la tònica general és dir que “jo el que vull és ser feliç” , “jo el que vull és estar tranquil·la”... però, què és la felicitat? En què consisteix sentir-se feliç? La resposta la sabem tots, el que passa és que no ens hem aturat mai a pensar-la en profunditat.
Avui volem reflexionar sobre aquest tema i explorarem quines necessitats fonamentals ens ajuden a viure amb benestar, des de la infància fins a la vellesa.
Una mirada a la infància
Quan naixem, depenem completament dels altres. Les persones que ens atenen ens proporcionen tot allò que necessitem: contacte físic, aliment, seguretat i amor incondicional. Sentim el tacte de la pell dels pares, la veu dels avis, l’aliment que ens posen a la boca, sentim l’amor incondicional de les persones que ens envolten… Aquesta etapa inicial està marcada per una protecció absoluta que ens permet viure sense por i gaudir plenament del moment present.
Però, què passa a mesura que creixem? A poc a poc, adquirim independència: aprenem a caminar, parlar i prendre decisions. Malgrat tot, seguim necessitant allò que ens fa humans: amor incondicional de les persones que ens estimen, vincles i sentit de pertinença. A mesura que avancem en la vida, aquestes necessitats evolucionen, però mai desapareixen. La necessitat d’amor sempre està present a la nostra vida.
Les 5 necessitats bàsiques per al benestar
Investigant sobre les necessitats bàsiques que té una persona per sentir-se bé, trobem que hi ha cinc àrees essencials que necessitem cobrir:
1. IDENTITAT
Cada persona és única i irrepetible. Per tant, cada persona té la seva pròpia identitat. Cadascú de nosaltres vesteix d’una determinada manera, ens agraden coses concretes, caminem d’una manera diferent, parlem amb un to de veu concret... Ser fidels a la nostra identitat ens dóna seguretat, confiança i autoestima. La identitat passa per diferents etapes a la vida, perquè els gustos i els hàbits canvien, però sempre hi ha alguna cosa que ens fa diferents de la resta de la humanitat, algun punt que ens identifica com a éssers únics. Mantenir aquesta connexió amb qui som és vital.
2. VINCULACIÓ
Al llarg de la vida, anem creant vincles amb altres persones. Alguns vincles ens venen donats (com la família), però n’hi ha d’altres que construïm nosaltres mateixos (com les amistats, les companyes de feina o d’esport). L’important és que, fins i tot si ens agrada la solitud, creem vincles amb altres persones. Això ens ajuda a socialitzar-nos, a crear moments bonics i a poder compartir-ne de més difícils.
3. OCUPACIÓ
L’ésser humà té la necessitat intrínseca de sentir-se útil a la vida. Tot allò que fem té un sentit i, com més sabem el sentit que té per nosaltres, més tranquil·litat sentim. Quan aconseguim complir objectius, quan tenim un propòsit de vida, una feina o un hàbit, en definitiva, quan sabem què hem de fer i per què ho fem, sentim satisfacció amb nosaltres mateixos.
4. CONFORT
Sentir-se còmode allà on estàs és de vital importància per l’ésser humà. Una persona que treballa a una oficina estarà molt millor si fa servir una cadira confortable. El benestar físic no és superficial: ajuda el nostre cos i la nostra ment a estar en equilibri.
5. INCLUSIÓ
Sentir-nos part d’un grup és fonamental. Ja sigui una família, un equip de feina o un col·lectiu social, la sensació de pertinença ens dóna seguretat i valoració. Quan ens tenen en compte, ens sentim reconeguts i valorats.
A mesura que ens fem grans
Quan som infants, aquestes cinc necessitats solen estar cobertes de manera natural. La infància és present, els infants (en general) tenen totes aquestes necessitats cobertes i això fa que se sentin segurs, tranquils, vius… Però, què passa a mesura que envellim? Moltes vegades, aquestes necessitats es deixen de banda, causant tristesa o fins i tot depressió. Quantes persones grans hem vist a qui ja no es toca amb amor, a qui es fa sentir inútils o que no poden decidir per si mateixes?
Les persones grans encara necessiten abraçades, reconeixement i amor. Necessiten sentir que són útils, que tenen valor i que formen part d’alguna cosa.
Sóc infermera geriàtrica de professió i de vocació i diàriament veig persones grans infelices. I em sap greu perquè quan coneixes la història de vida t’adones que no era així, que senzillament ara no té coberta alguna necessitat d’aquestes. A vegades són coses molt simples:
- Per què quan ens fem grans ja no ens toquem tant?
- Per què quan ens fem grans la societat ens aparta com si ja no servissim per res?
- Per què quan ens fem grans ens posen pantalons de xandall en comptes dels pantalons de pinces que has portat tota la vida?
- Per què quan ens fem grans ens fan creure què no podem tornar a enamorar-nos?
- Per què quan ens fem grans no podem formar part d’un col.lectiu?
- Per què quan ens fem grans ja no cal pintar-se els llavis si ho he fet sempre?
Ser gran no ha de ser sinònim d’inutilitat; al contrari, és sinònim de saviesa, d’alegria (perquè arribar a ser gran estant bé és un luxe), de fortalesa i d’experiència.
Lluitem perquè les persones grans que viuen als seus domicilis o en centres residencials puguin seguir sent elles mateixes, amb les seves característiques que les fa úniques, que puguin estar vinculades a altres persones, que se sentin útils encara que sigui anant a buscar el pa o el diari o fent un puzzle o mantenint una conversa. Que puguin tenir les comoditats que es mereixen i que se sentin estimades, volgudes per la resta.
Potser pensaràs que això és molt bonic de dir, però molt difícil de posar en pràctica. Jo et dic que no. En un minut es pot fer el mateix de manera molt diferent. Quan ens fem grans, necessitem que ens abraçin. Tenim arrugues, però no es contagien. Necessitem que ens donin les gràcies, necessitem que ens valorin, necessitem que se’ns preguntin les coses, que no decideixin per nosaltres sempre que nosaltres puguem decidir, necessitem sentir que encara se’ns vol.
Un exemple inspirador: Les Zones Blaves
Hi ha un documental molt interessant a Netflix que es diu “Vivir 100 años: Los secretos de las zonas azules” que ens mostra comunitats on les persones viuen més de 100 anys amb felicitat. El secret? Tenen les cinc àrees del benestar cobertes durant tota la vida. Aquesta és la clau per viure plenament.
Cuidem-nos les unes a les altres i lluitem per un futur on les necessitats humanes es respectin a totes les edats. “Em sento bé quan t’importo”. Fem que aquesta sensació sigui una constant, de la infantesa a la vellesa.
Maite Ferré - Infermera i Directora del Centre Residencial Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló)
