Coneixement per la cuidadora

Comprovar que necessitem ajuda per menjar, anar al lavabo (o fins i tot per fer una cosa tan senzilla com obrir un pot de llegums) rarament ens fa sentir bé. Sentim que perdem la nostra identitat, que deixem de ser nosaltres mateixos.

El paper de la persona cuidadora principal

Hi ha 3 objeccions que expressen les persones davant el repte de començar a acceptar ajuda:

Encara puc fer-ho jo

Les persones valorem molt la nostra autonomia.

I per això ens enginyem per trobar noves maneres de fer les coses i ajornar que algú ens assisteixi.

Per exemple, pot ser que abans la teva mare es dutxés en només 15 minuts. Però ara potser es mou més lentament i triga una hora i mitja (desvestir-se pot ser difícil, entrar i sortir de la dutxa perillós, potser aixecar els braços li fa mal…).

Però si una hora i mitja és el “preu” a pagar per continuar rentant-se sola… doncs probablement ho preferirà abans que acceptar que una altra persona la dutxi (i, per exemple, que la vegi nua). No és un comportament estrany.

A tu t’és fàcil deixar-te ajudar quan estàs malalt? Mantenir i defensar la nostra autonomia és important a qualsevol edat.

No vull ser una càrrega

Fa anys, quan envellies, sabies que aniries a viure amb els teus familiars. I, és clar, es donava per fet que serien les dones de la casa les que s’encarregarien de les cures.

Però ara la situació és diferent. Les dones s’han incorporat plenament al mercat laboral i moltes treballen fora de casa.

I encara que en la pràctica la majoria de cures (tant informals com professionals) continuïn recaient sobre les dones, quan una persona gran necessita ajuda es resisteix a demanar-la perquè sap que això significa carregar amb més feina i responsabilitats algú que avui dia ja té moltes obligacions.

Per exemple, una filla que té parella, fills i treball… No, no volem ser una càrrega.La majoria de persones grans volen ser autònomes.

Els últims estudis demostren canvis profunds en la manera com volem rebre assistència.De fet, més del 90% de les persones enquestades afirmen que prefereixen anar a una residència abans que anar a viure amb els seus fills.

Hija sonriendo a madre mayor en silla de ruedas

No vull que una persona desconeguda entri a casa meva

Aquesta dada és sorprenent: a les persones ens costa menys adaptar-nos a viure en un altre lloc (per exemple, una residència) que acceptar que una altra persona entri a casa nostra.

Sí, som territorials, i que algú vingui a casa i netegi el nostre espai o cuini el nostre menjar es percep com una invasió de la nostra intimitat.

L’envelliment és una fase més en la vida d’una persona. Tan natural com la infància o l’adolescència.

La vellesa comporta canvis físics i psicològics. Però aquests canvis no afecten totes les persones de la mateixa manera. De fet, cada persona envellix a un ritme diferent. Envellir és un procés que pot presentar grans diferències segons cada individu.

Quins són els canvis més freqüents? Per exemple, a nivell físic és habitual:

Perdre agudesa sensorial: la persona sent pitjor, percep menys els colors o les sensacions de fred o calor…
Tenir menys resistència a l’activitat física: per això la persona es cansa abans, perd força…
Experimentar modificacions en els processos físics: per exemple, la digestió és menys eficient i per això al cos li costa absorbir nutrients. O el cor perd força (és a dir, bombeja menys sang i, per tant, en realitzar un esforç, la persona gran es cansa abans).

Però tot això és un procés natural. És a dir, encara que la persona estigui sana, el procés natural de l’envelliment comporta un deteriorament general de l’estat físic i una disminució de la funcionalitat personal.

I a nivell cognitiu?

L’evolució de les funcions mentals també és molt variada i, tot i que resulta impossible generalitzar, hi ha alguns processos que val la pena comentar:

Són coneguts els canvis en la memòria. Per exemple, el nostre pare és incapaç de recordar què ha esmorzat avui, però recorda perfectament la berenar que li feia la seva tia fa 70 anys. La memòria recent disminueix, però la persona és capaç de recuperar records antics amb tota claredat. És això un signe de malaltia? En absolut, és un canvi natural (com la caiguda de les dents de llet en la infància).

A la vellesa, la capacitat reflexiva augmenta. Això indica que la intel·ligència no es perd, sinó que es modifica.

Moltes persones creuen que una persona gran no pot aprendre res de nou. Això no és cert. Durant la vellesa no es perd la capacitat d’aprendre coses noves. S’aprèn a un ritme més lent, però s’aprèn.

Com gestionar els sentiments com a cuidador/a principal

«Hauria de ser capaç de cuidar millor dels meus pares. Sabia que s’estaven fent grans i que arribaríem a això.
No ho entenc… Per què em costa tant afrontar aquesta nova situació?»

En alguns casos, la condició de persona cuidadora «es veia venir». Al nostre ésser estimat li havien diagnosticat una malaltia crònica o degenerativa i sabíem que adoptar el rol de cuidador/a era només qüestió de temps.

Altres vegades, un accident o una malaltia ens converteix de sobte en cuidadors/es.
En qualsevol cas, quan arriba el moment, comencem a sentir moltes emocions que ens desconcerten i ens fan sentir culpables.

Sents ansietat?
Quan algú comença a desenvolupar un procés de dependència és normal tenir por del desconegut: entenem que la càrrega de treball serà gran, però no sabem exactament què caldrà fer ni com evolucionarà la situació; intuïm que els rols dins la relació canviaran… L’ansietat és una reacció comuna davant la incertesa.
Quasi sempre sentim culpa…
Sembla que, passi el que passi, sempre hauríem de fer més. O fer-ho millor…
També és molt comú sentir-se aclaparat/da.
Per exemple, perquè cal buscar molta informació sobre temes que desconeixes.
Sents enfado… i t’és difícil reconèixer-lo?
Tot i estimar el teu familiar i tenir clar que l’ajudaràs en tot el possible, és normal que una part de tu estigui enfadada: quan algú sent que ja no controla la seva vida, se sent frustrat. Reconèixer-ho i expressar-ho de manera adequada (per exemple, escrivint) t’ajudarà a portar millor la situació.

I… podem parlar amb sinceritat?
És normal tenir por del desenllaç. Per molt que intentem raonar que la malaltia, la mort i la pèrdua formen part de la vida, ens fa por patir. I, per descomptat, no volem que el nostre familiar pateixi. Ens invadeix un sentiment de protecció, però els processos de dependència ens posen cara a cara amb la fragilitat humana.

Ets important encara que no ho facis tu

No cal estar al costat d’una persona per cuidar-la.

Moltes persones, especialment dones, creuen que si una altra persona ajuda, és com si elles ja no estiguessin fent res. I això no és cert.

La realitat? Es pot cuidar mentre la situació no t’impedeixi seguir amb la teva vida.

No estàs abandonant encara que no ho facis tu

Cal comprendre que el suport professional pot ajudar-te, però no pot substituir-te.

Encara que no t’ocupis de totes les tasques de la cura, tu ets important.

La relació que la persona gran o dependent té amb tu no la pot suplir l’ajuda professional.

Et necessita més que mai per parlar de les vostres coses, per donar i rebre afecte, per continuar fent activitats i crear records que sempre seran més significatius que els que pugui crear amb una persona cuidadora professional.

Quan visites el teu familiar i aneu de passeig, mengeu un gelat i us rieu recordant aquella anècdota d’ara fa anys, contribueixes al seu benestar i a millorar la seva qualitat de vida.

Saber que importem i que algú vol passar temps amb nosaltres, parlar i sentir-se escoltat és infinitament més important que tenir les persianes netes o la despensa plena.

Com afrontar el procés de dependència: no estàs sola

Cada dia veiem persones que experimenten angoixa, por, culpa… Què pots fer?

Ocupa-t’hi

Mira, tot i que l’angoixa, la por o la culpa són sentiments habituals, alimentar-los no és productiu. Què et proposem?

Passa a l’acció: busca recursos, associacions, prestacions econòmiques… En resum, busca informació i suport.
Per exemple, que estiguis llegint aquest material és genial. Al portal Aliura pots trobar tota la informació per gestionar la situació.

Cuida’t

Sí, en aquests moments en què comencem a cuidar una altra persona, sembla que el nostre autocura sigui opcional (però, creu-nos… no ho és). Per cuidar bé cal estar bé. Què pots fer?

Prioritza els bàsics: dieta adequada, hores de son, reserva temps per fer una mica d’exercici…
Tens un hobby? Sabem que en aquesta situació pintar, cantar en una coral o anar a pilates pot semblar superflu, però no ho és. No abandonis aquella activitat que t’aporta alegria i t’ajuda a desconnectar. Potser ara no hi pots dedicar tot el temps que hi dedicaves abans, però… què tal si ho fas de tant en tant?

No t’aïllis

Truca a aquella persona que et fa riure.
Ves a prendre un cafè amb algú important per a tu i explica-li el que et preocupa.
Sopar a soles amb la teva parella i parlar d’una altra cosa…

De vegades, una conversa de pocs minuts amb una amiga pot canviar el nostre humor i ajudar-nos a afrontar la resta del dia amb més energia. Ningú diu que la situació sigui fàcil, però ens sentim millor quan parlem amb altres persones.

Comença un procés de cures

La persona que es dedica al cuidat comença amb molta energia i decideix que «estarà a l’altura».

S’implica al 100% en la situació. Comprova que cuidar de vegades és difícil i frustrant… i llavors s’implica encara més.

Ben aviat, la cura es converteix en el centre de la seva vida… i s’esgota. La persona està exhausta, trista i enfadada… I continua tenint davant seu la càrrega de tots els cuidadors.

T’acompanyem en la conciliació

La Llei de la Dependència reconeix que la societat ha canviat i que necessitem ajuda externa per cuidar les persones grans.

És molt complicat treballar, cuidar la pròpia família (parella, fills) i cuidar els pares o altres familiars que envellixen.

Cal superar la sensació que hauries de ser capaç de fer-ho tot sense ajuda.

De fet, encara que ho siguis, no és necessari. Actualment hi ha ajuda disponible.

Uneix-te a la Comunitat Aliura, participa en activitats i posa’t en contacte amb altres persones en la teva mateixa situació.
Descobreix tot el que pots aconseguir a través de la Llei de la Dependència.

Coneix la comunitat Aliura!

El portal de referència per acompanyar a les persones grans i les seves famílies en totes les fases en tot el procés de dependència.

Uneix-te ja!

Estem aquí per escoltar-te

Contactar ara

Si tens dubtes, comentaris o necessites més informació, el nostre equip está disponible per a ajudar-te.