Són dues eines clau per al dret a morir dignament
En el context actual d’envelliment de la població i d’avenç dels drets individuals, la planificació del final de la vida pren un paper cada vegada més rellevant. A Catalunya, el dret a morir dignament inclou dues eines clau: el document de voluntats anticipades i, des del 2021, la possibilitat legal de demanar l’eutanàsia.
Les últimes voluntats, una eina per decidir fins al final
El Document de Voluntats Anticipades (DVA), també anomenat testament vital, és un document legal que permet a qualsevol persona major d’edat deixar per escrit com vol ser atesa en cas de trobar-se en una situació en què no pugui expressar-se. Aquest document és especialment útil per assegurar que es respectin els desitjos propis en moments crítics, com una malaltia greu, una demència avançada o un accident amb conseqüències irreversibles.
Des de fa un any, ja no cal formalitzar el document davant notari ni amb tres testimonis. N’hi ha prou amb fer-ho davant de professionals sanitaris, ja sigui de l’atenció primària, hospitalària o sociosanitària. Aquesta simplificació del tràmit va ser una petició llargament reclamada per l’associació Dret a Morir Dignament Catalunya (DMD-Cat).
A Catalunya, aquest dret està reconegut des de l’any 2000 i el document es pot inscriure al Registre de Voluntats Anticipades del Departament de Salut. Aquest registre és accessible per tots els professionals sanitaris i garanteix que els desitjos del pacient siguin coneguts i respectats, especialment en l’àmbit hospitalari. També es pot designar una persona de confiança que actuï com a representant per vetllar pel compliment d’aquestes voluntats.
Els documents de voluntats anticipades poden incloure, entre d’altres: l’acceptació o el rebuig de tractaments invasius, les preferències sobre mesures de suport vital (reanimació, intubació, alimentació artificial), el desig d’accedir a cures pal·liatives o la voluntat de no allargar artificialment el procés de mort.
Segons dades del Departament de Salut, fins al desembre de 2024 s’havien registrat 188.034 documents, dels quals el 63,55 % corresponien a dones i el 36,45 % a homes. Un 20 % del total són persones que tramiten el DVA abans dels 60 anys. Durant el 2024, i arran de la facilitació del tràmit, els registres van augmentar un 57 % respecte al 2023, amb 34.595 nous documents.
El dret a l’eutanàsia, una realitat a Catalunya i a Europa
Des del 25 de juny de 2021, Espanya compta amb una llei que regula l’eutanàsia com un dret subjectiu, gratuït i garantit pel sistema públic de salut. Catalunya ha estat una de les comunitats més actives en la seva aplicació. L’eutanàsia es pot sol·licitar per persones que pateixen una malaltia greu i incurable o un patiment greu, crònic i impossibilitant que provoca un sofriment considerat insuportable.
El procediment és garantista i consta de diversos passos: el pacient fa una primera sol·licitud per escrit, la repeteix quinze dies després, dos metges (el responsable i un consultor) valoren el cas, i finalment una Comissió de Garantia i Avaluació avalua i autoritza, si escau, la petició.
A Catalunya, entre juliol de 2021 i finals de 2023, s’han practicat més de 400 eutanàsies, segons dades oficials. L’any 2024 es van presentar 358 sol·licituds, un 63,4 % més que l’any anterior, de les quals se’n van aprovar 189, amb un increment del 73,3 % respecte al 2023. Tot i la bona acollida de la llei, l’associació Dret a Morir Dignament Catalunya alerta que el temps mitjà de resolució, de 63 dies, continua sent inassumible per a persones amb patiment irreversible i necessitat immediata d’alliberament.
Conclusió: decidir amb llibertat, viure amb dignitat
La gestió de les últimes voluntats i el dret a l’eutanàsia són eines fonamentals per garantir una mort digna i coherent amb els valors de cada persona. A Catalunya, la societat i el sistema sanitari han fet passos decidits per fer efectius aquests drets, apostant per un model que prioritza la llibertat, el respecte i la humanitat.
Tanmateix, l’exercici d’aquests drets requereix reflexió, informació i sovint suport professional. Conèixer les opcions disponibles i parlar-ne amb la família i amb els equips sanitaris és clau per garantir una vida —i una mort— viscuda amb plenitud i respecte.
Malgrat aquest marc legal, hi ha persones que es troben amb dificultats quan algun familiar s’oposa a la seva decisió. D’altres, en canvi, han pogut viure aquest procés amb pau i fins i tot amb humor. És el cas de Josep Aparicio, veí de Gurb (Osona), que va morir per eutanàsia el 4 d’octubre de 2024. Feia tretze anys que li havien diagnosticat la malaltia de Parkinson i, amb 66 anys, després d’una llarga reflexió, va decidir acollir-se a la llei per posar fi a una vida marcada progressivament per la pèrdua d’autonomia. Fidel als seus valors, va voler deixar constància del seu dret a decidir fins al final i va dedicar els darrers dies a acomiadar-se dels seus, tancant la vida tal com l’havia volgut viure: amb llibertat i dignitat.
