Per exemple, puc tenir un accident i patir lesions, i és possible que durant setmanes o mesos necessiti ajuda: que algú netegi casa meva, faci la compra, m’ajudi amb la rehabilitació…

Però quan em recuperi, tornaré a fer les meves rutines amb normalitat. Per tant, com que el meu estat és temporal i no permanent, no puc sol·licitar la Llei de la Dependència. (Potser podré sol·licitar algun altre tipus d’ajuda als Serveis Socials del meu municipi, però no la Llei de la Dependència).

En canvi, si pateixo una demència i necessito ajuda per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, com que el meu estat és permanent, sí que puc sol·licitar la Llei de la Dependència.

Són tasques necessàries, coses que fem cada dia i que, en general, formen part de les nostres rutines.

Entre d’altres, poden ser:

• Cura personal (higiene, vestir-se, anar al lavabo, menjar…)
• Tasques domèstiques (per exemple, mantenir l’ordre i la neteja de la llar)
• Mobilitat essencial
• Capacitat de reconèixer persones i objectes, orientar-se, entendre indicacions…

No, en absolut. L’edat no és un factor excloent.
El que és important és si la situació és permanent i si es necessita ajuda per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària.

Grau I – Dependència moderada
Quan la persona necessita ajuda per a diverses activitats bàsiques de la vida diària almenys un cop al dia, o té necessitats d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal
(de 25 a 49 punts en el Barem de Valoració de la Dependència –BVD–).

Per exemple: una persona gran que ja no pot fer la neteja de la llar, que amb bastó no és capaç de carregar la compra, o algú que pot rentar-se el cos sol però necessita ajuda per rentar-se el cap.
És a dir, quan una persona no necessita ajuda constant, sinó de manera intermitent.

Grau II – Dependència severa
Quan la persona necessita ajuda per a diverses activitats bàsiques de la vida diària dues o tres vegades al dia, però no requereix la presència permanent d’una persona cuidadora, o té necessitats d’ajuda extensa per a la seva autonomia personal
(de 50 a 74 punts en el BVD).

És a dir, hi ha coses que pot fer sola, però n’hi ha d’altres per a les quals necessita ajuda.
L’important és que s’acumulen les activitats bàsiques per a les quals necessita suport.

L’experiència ens mostra que una persona amb Grau II pot estar sola durant diverses hores, però després necessitarà ajuda per aixecar-se, rentar-se, vestir-se, esmorzar, etc.

Grau III – Gran dependència
Quan la persona necessita ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària diverses vegades al dia i, a causa de la pèrdua total d’autonomia física o mental, necessita la presència indispensable d’una altra persona o una ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal
(més de 74 punts en el BVD).

En aquests casos, és habitual que la persona necessiti tenir algú sempre al seu costat, com passa, per exemple, en casos d’Alzheimer molt avançat.

Segons els textos oficials, les persones que, tot i complir els requisits, no tenen residència a Espanya, es regeixen per la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, pels tractats internacionals i pels convenis que s’estableixin amb el seu país d’origen.

És a dir, pot existir algun acord entre Espanya i el país on resideixes, però no hi ha una norma general.
Per saber si existeix algun conveni, cal consultar-ho amb l’Administració del país corresponent (els serveis mèdics o socials del teu país et poden orientar).