Massa sovint es parla de les residències des del desconeixement i la por de com viurem la nostra pròpia vellesa. Per aquest motiu, en aquest article volem desmuntar tòpics i prejudicis sobre els centres residencials per a gent gran.
Envellir no significa renunciar a una vida digna, amb amor propi, valentia i autonomia. Hem d’acceptar que es tracta d’una nova etapa que cal viure d’una altra manera, assumint les nostres limitacions i aprofitant els suports que necessitem.
L’experiència ens atorga la capacitat per prendre les nostres pròpies decisions, i tenim tot el dret de viure la vida plenament. Les residències no són espais tristos ni impersonals, sinó comunitats vives, obertes a l’entorn i connectades amb els barris i les Àrees Bàsiques de Salut. En aquests centres hi treballen equips de salut que vetllen per la promoció i prevenció de la salut, les cures i els tractaments mèdics al llarg de totes les etapes de la vida.
Tots tenim records lligats a la nostra llar: moments compartits, rutines familiars, petits plaers com cuinar una recepta estimada, mirar una pel·lícula al sofà o escoltar la música que ens acompanya de tota la vida. Formen part de qui som i de les etapes viscudes.
Però amb el pas del temps, la realitat pot canviar. La casa pot acabar-se fent massa gran, o massa silenciosa. Potser apareixen dificultats en la mobilitat o en la gestió del dia a dia. I les famílies, tot i l’estima, sovint no poden assumir totes les cures per la dinàmica actual de vida: horaris laborals intensos, responsabilitats familiars, manca de temps...
Davant d’aquest escenari, viure en una residència no és una renúncia, sinó una nova oportunitat per recuperar qualitat de vida. Un entorn que ofereix acompanyament, activitat, relacions socials i atenció personalitzada. Lluny dels tòpics, les residències poden ser espais plens de vida, respecte i calidesa.
És moment de trencar mites: viure en una residència no és el que et penses:
"A la residència es perd la llibertat"
L’equip de professionals no imposa, sinó que acompanya. Ets tu qui decideix i tria què vols fer, com vols organitzar el teu dia a dia i en quines activitats vols participar. Fins i tot pots opinar i participar en les decisions del centre.
Un equip interdisciplinari qualificat —format per terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes, psicòlegs, educadores i treballadores socials— planifica activitats adaptades a les necessitats i preferències de cada persona: musicoteràpia, tallers de manualitats, treball de memòria, gimnàstica, espais culturals, debats, activitats intergeneracionals, sortides, i col·laboracions amb entitats del barri.
"Les residències són tristes i impersonals"
Els edificis residencials han evolucionat igual que les ciutats. Avui dia existeixen nous models residencials amb decoració i entorns càlids i acollidors, així com espais exteriors per passejar, prendre el sol, fer jardineria o gimnàstica suau.
Les habitacions es poden personalitzar: portar quadres, records o objectes estimats ajuda a fer de l’espai un lloc íntim i familiar, adaptat als gustos de cada resident.
"Només hi van les persones que no poden valer-se per si mateixes"
A les residències hi conviuen persones amb diferents graus d’autonomia. N’hi ha que surten a passejar o comprar soles, i d’altres que ho fan acompanyades per familiars o professionals del centre.
Molts residents han escollit viure-hi per pròpia voluntat, per sentir-se acompanyats per persones en la mateixa etapa vital, amb serveis garantits similars als d’un hotel: alimentació, bugaderia, neteja i una atenció personalitzada i constant de l’equip tècnic i sanitari. Tot això permet mantenir una vida activa i plena.
"És un lloc d’abandonament familiar"
Aquest és un dels prejudicis més injustos i dolorosos. Les famílies estan molt implicades en el dia a dia dels centres i poden participar en la presa de decisions i en les millores del funcionament.
Viure en una residència no vol dir desconnectar-se de la família. Les visites són lliures, es poden fer trucades, i cada cop hi ha més activitats dissenyades per compartir amb familiars, especialment en dates assenyalades com el Nadal, aniversaris, Setmana Santa o festes locals.
Conclusió
Viure en una residència pot aportar molts beneficis:
- Sentir-se acompanyat i fer noves amistats.
- Disposar de tranquil·litat i seguretat mèdica, amb una alimentació equilibrada.
- Oblidar-se de les feines de la llar i les gestions domèstiques.
- Participar en activitats adaptades a les capacitats de cadascú i mantenir-se actiu.
- Viure amb qualitat, respectant les decisions, gustos i preferències personals.
Envellir no és un problema, sinó una nova etapa que es pot gaudir plenament, amb suport i comprensió. Escollir viure en una residència és una decisió personal, valenta i digna. És una manera intel·ligent de planificar el futur amb optimisme, trencant mites i desfent-nos de les idees antigues i equivocades.
Centre Residencial Font dels Capellans
